Prudenci Bertrana

Els Herois Prudenci Bertrana

Prudenci Bertrana, fill de Josep Bertrana, un propietari rural d'ideologia carlina, va passar una infantesa itinerant seguint les aventures bèl-liques, durant la Tercera guerra carlina, del seu pare juntament amb la seva mare. Va estudiar el batxillerat a Girona i, seguint la voluntat paterna, va començar els estudis d'enginyeria industrial. Però el primer any fracassà i el segon ja no va arribar ni a matricular-s'hi. En canvi, es va decantar per la pintura i es va matricular a la Llotja. Va ser en aquell període que es va casar amb Neus Salazar, amb qui va tenir quatre fills (una de les seves filles, Aurora Bertrana, també esdevingué escriptora).[3]El 1899 Prudenci Bertrana va escriure la seva primera novel-la, Violeta, que va restar inèdita fins a l'any 2013.[4] Va abandonar la pintura i el 1902 va entrar a la redacció de la revista Vida. Bertrana hi va publicar comentaris sobre art, proses poètiques i contes, com La guineu, un relat rural. Va participar en la renovació de la vida cultural gironina, especialment en l'organització dels Jocs Florals. El 1903 va publicar Tard. Una part de l'obra primerenca va ser recollida a Crisàlides (1907). El 1906 publicà Josafat, la novel-la que el consagrà com a escriptor. Amb Nàufrags (1907) Prudenci Bertrana va guanyar el primer premi del concurs de novel-la de la Biblioteca del Poble Català. La publicació de la novel-la Josafat i les seves activitats polítiques al costat del nacionalisme republicà van ser motius d'escàndol. El 1908 van demandar-lo a Barcelona per pronunciar una conferència a l'Associació Nacionalista Catalana: "De les belleses de la Natura i el meu goig", amb la qual va proposar una actitud antiintel-lectual totalment enfrontada amb el Noucentisme. D'aquesta conferència van sortir les Proses bàrbares (1910) (Premi extraordinari del Jocs Florals de Barcelona).